Casal Català

El Casal Català, entitat que, com el seu nom ho indica, reuneix als residents de Córdoba nascuts en els Països Catalans o bé que descendeixen de catalans o simpatitzen amb Catalunya, te des de 1964 la seva seu social al carrer Urquiza 1612 del barri d’Alta Córdoba. Per a recordar els seus orígens devem retrocedir fins l’any 1906, ja que des de llavors i fins a finals de la dècada de 1940, hi va haver en la nostra ciutat entitats catalanes amb diferents designacions i que funcionaren en importants locals cèntrics, entre els que val la pena esmentar l’ubicat al 200 del carrer San Jerónimo (en el que alguna vegada es van reunir els qui varen produir la Reforma Universitària), com també el del 200 de la Avda. General Paz (a on hi ha actualment l’edifici de Correus) en els quals salons, fins acabar el primer terç de segle, la institució catalana de llavors organitzava vetllades brillants, considerades com de les més qualificades de Córdoba. Cadascuna d’aquestes institucions, per distints motius va desaparèixer, però sempre es formava una altra que la succeïa.

Així dons, un grup de catalans nouvinguts al país i varis dels que havien pertangut a alguna d’aquelles entitats, van decidir agrupar-se i, el 29 d’Abril de 1951 varen fundar el que es va anomenar Club Català, que en aquell moment no sols no tenia una seu social pròpia, sinó que no disposava ni d’un lloc a on celebrar les seves reunions de Comissió Directiva. La bona voluntat d’algunes entitats amigues, va permetre l’ús de les llurs instal·lacions per a que es poguessin dur a terme les dites reunions i els primers esdeveniments importants. En 1953, es va llogar un vell immoble ubicat al carrer Caseros 41, en ple Centre, en el que va funcionar la nostra seu social fins 1964, any en que, amb l’important aportació d’un grup de socis, es va adquirir la també antiga casona d’Alta Córdoba, a on avui desenvolupem diverses activitats relacionades amb Catalunya i, naturalment, amb l’Argentina.

En aquells començament foren incessants les activitats culturals, socials i, fins i tot, esportives que la nostra institució va dur a terme. Es contava amb un Grup de Teatre, que va posar en escena gran quantitat d’obres en català i en castellà i un Esbart Dansaire anomenat l'Empordà, que va participar en Aplecs de Sardana duts a terme en diversos punts del país, adjudicant-se el de 1965 en Rosario i organitzant el 9è Aplec de 1966 en el Parque Sarmiento de la nostra ciutat; l’activitat teatral i de danses es va mantenir fins a finals de la dècada de 1960. En la dècada de 1950, importants personalitats catalanes visitaren l’entitat, entre els que esmentarem al músic Xavier Cugat i als actors Albert Closas i Enric Guitart. També en aquella dècada es va realitzar un concert en homenatge al gran violoncel·lista Pau Casals en el Teatre Rivera Indarte. Pel que fa a l’esport, es realitzaven campionats de ping pong i d’escacs, arribant a participar en campionats de Córdoba en aquesta última disciplina. Durant 2 anys, el desaparegut poeta i artista plàstic Nicolás Lobos Porto, va dictar un curs de dibuix.

En els '80, l’activitat va començar a decaure i en 1983, 1984 i 1985 la activitat fou nul·la i sols es va dur a terme l’Assemblea Anyal Ordinària, de manera de acomplir amb el que fixa la llei per a no perdre la personalitat jurídica.

Durant l’Assemblea de 1985, un grup dels "joves" dels '50 va acordar conjuminar esforços i donar l’empenta que l’entitat necessitava, i allí va començar una nova etapa en la vida de la nostra institució.

Aquell grup que, en 1986 va assumir la conducció, el primer que va fer va ser recuperar la imatge edilícia de la seu social de Urquiza 1612, molt deteriorada després de la inactivitat dels anys anteriors, restaurant-la amb subvencions aportades per la Generalitat de Catalunya i reprenent la important activitat cultural i social, que duia a terme amb anterioritat l’entitat.

Una de les primeres conseqüències de això fou que, aquell mateix any, va néixer el Cor sota la direcció d’Ariel Seras (fill d’un matrimoni català de destacada labor en aquell Club Català), el seu responsable fins 2002, excepte un lapse de 2 anys entre 1992 i 1994, en que va residir a Catalunya (essent reemplaçat pel Mestre Ariel Fernández). Des de 2002 a 2003 fou dirigit per Gustavo Espada a qui va seguir Mariano López fins 2004, mentre que durant 2005 i 2006, va estar a càrrec de Jorgelina Giordano, en tant Sebastián Tello el dirigeix des de començament d’aquest any. El Cor, que des de 2002 va passar a anomenar-se Coral “Josep Maria Castelló” en honor a un director català i gran amic, que va morir en 2001, ha aconseguit un reconeixement destacat en l’ambient coral de Córdoba, havent ofert més de 250 recitals repartits entre aquesta ciutat i d’altres del país, com Río Tercero, Villa Dolores, Rosario, Santa Fe, Bs. As., Mendoza, Río Gallegos, a més d’Uruguay (Montevideo), Paraguay (Asunción) i Chile (Santiago).

Cal assenyalar que en 1990 es presentà en la Dirección de Inspección de Sociedades Jurídicas una proposta de modificació dels Estatuts Socials. Mitjançant la proposta, entre d’altres canvis, l’entitat va passar a anomenar-se Casal Català, que es com s’anomenen la major part de les entitats catalanes de tot el mon; casal, significa "casa gran" i també “entitat de caràcter popular dels Països Catalans, amb finalitats culturals, socials, etc.”

Altres activitats importants desenvolupades, des del naixement de l'entitat fins els nostres dies, son exposicions de fotografies, de pintura, simultànies d’escacs, cursos d’idioma català, conferències, tallers de pintura, de teatre, literari, cicle de cinema, trobades corals, etc.

Pel que fa a la relació amb el govern català, hi ha que dir que, fins a la mort del dictador Franco, òbviament no existia, ja que Catalunya no tenia govern propi, escollit pel poble i era manejada pel govern del tirà des de Madrid, però aquesta situació va canviar a partir de 1975, amb la nostra Pàtria començant lentament a recuperar la seva perduda autonomia i finalment, en 1980, el poble pogué elegir les seves pròpies autoritats: la Generalitat i el Parlament catalans. Poc a poc, la Generalitat fou estrenyent vincles amb las entitats catalanes de l’exterior (de Catalunya) i, en 1996, se va sancionar la Llei 18/96 de relació amb les comunitats catalanes de fora de Catalunya, que va permetre enfortir les relacions amb institucions catalanes. Com a conseqüència directa d’aquestes noves relacions, a l’abril de 1989, per primera vegada en la historia de l’entitat, els Senyors Josep Nubiola i Armangue (Cap de Servei d’Afers Institucionals de la Generalitat) i Albert Manent (funcionari), visitaren el Casal, amb tot el que significa.

L'any 2006, amb motiu de la celebració dels "100 Anys de Presència Institucional Catalana a Córdoba", es van organitzar unes 20 activitats entre concerts, exposicions, conferències i àpats, i el 28 i 29 d'Abril, durant la inauguració de les obres de remodelació de la Seu Social i el Sopar d'aquets "100 Anys..." i del 55è Aniversari del Casal, ens acompanyaren, en representació de la Generalitat de Catalunya, els Senyors Albert Royo i Mariné, Secretari de Cooperació Exterior, Rafel Caballería i Perramon, Responsable de las Comunitats Catalanes de l’Exterior i Josep Maria Camps i Giralt, funcionari d’aquesta esmentada dependència, a més de Presidents i Directius d’altres entitats catalanes d’Argentina.

És important destacar el gran suport que brinda la Generalitat de Catalunya, atorgant subvencions que ens han permès, per exemple, dur a terme diverses remodelacions de la seu i enviant llibres, revistes, etc.

També cal assenyalar que l’IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana), que atorga cada any els Premis “Josep Maria Batista i Roca” a 10 catalans o catalanòfils que treballen per a mantenir la presència catalana, fora de Catalunya, a l'any 1990, va concedir el dit premi a Mercé Viola Grau de Seras, en 1998 al Dr. Carles Padró Pasqual, Secretari de la Comissió Directiva del Casal i, en 2002, a l’actual President, l’Enginyer Josep Maria Casas i Moral, la qual cosa és un veritable orgull per a l’entitat.